GAME OVER

Gent, això ja s'acaba!!! I no perquè nosaltres vulguem, sinó perquè tenim el vol de tornada per demà 10. Perquè sinó... otro gallo cantaria! Però bé, estem contents del què hem viscut i de l'experiència. Hem tingut moments difícils, però molts altres de bons. I recomanem a tothom a qui li agradaria fer alguna cosa semblant, que ho faci.

Estem passant els últims dies a Bangkok, la ciutat maleïda. Però aquesta vegada ens l'hem mirat amb uns altres ulls i l'estem disfrutant més. No direm que és la ciutat que més ens ha agradat, ni en la que hem estat més a gust, però no la veiem tan desastrosa com la primera vegada. Potser pel fet que estem una mica més curtits i l'experiència és un grau.

Això si, estem molt cansats físicament, perquè portem 4 dies de molt "tute" i el cos ens demana relax. Però ja no podem agafar un bus i anar a alguna platja...

Ara només ens queda tornar a casa, per veure la família i amics, descansar una mica i tornar a la crua realitat: passar fred, tornar als nivells de vida europeu, treballar,... Però del què tenim moltes ganes és de truita de patates, entrecot, embotit, pa amb tomàquet (Yolanda),... Que els fideus i l'arròs estan molt bé, però ja cansa la falta de varietat i la monotonia.

En l'últim post que escriurem ja desde casa, explicarem com ha sigut la tornada i arribada a casa. Ens veiem aviat!!!

L'ILLA DE LA TORTUGA

A Ko Phangan vem estar de luxe, en el bungalow arran de platja, amb 2 hamaques en el portxo, sopant a la llum de les espelmes (forçosament perquè se'n va anar la llum), amb la nostra música i les nostres cerveses Chang de 633 ml,... Anant de platja a platja, per veure amb quina ens quedàvem. La veritat és que vem estar de conya!

Però ahir vem anar amb un ferry d'1h30 cap a Ko Tao, l'illa de la tortuga. És la meca del submarinisme a Tailàndia, però segons la guia, si no en fas, també tens platja i altres opcions.

Des del nostre punt de vista, podem dir que si no fas submarinisme, no pintes res en aquesta illa. Primera que abans d'agafar el ferry, t'abassallen amb propaganda de resorts que fan els cursos i quan dius que no, et miren com un bitxo raro.

I realment, si no estàs a l'aigua, les platges tampoc no valen gaire la pena. Poques platges, molt petites i plenes de gent, poc accessibles, amb resorts a punta pala,... i un turisme bastant asquerós (els típics guiris de platja d'Espanya).

Ara pensem que perquè ens vem moure d'on estàvem tant bé!! Però ja està fet i que disfrutar-ho de la millor manera possible: posant-nos encara més morenos, passant calor i apurant els últims dies de viatge.

Demà encara estarem per aquí i divendres marxarem de nou cap a Bangkok, esperem que amb millor fortuna que l'estada anterior.

D'ILLA A ILLA I TIRO PERQUÈ EM TOCA

Així és! Després d'estar uns dies per l'illa de Langkawi a Malàisia per temes legals, hem tornat a Tailàndia i com estem pel sud i només hi ha platges i illes, no ens queda més remei que passar les hores de platja a platja, torrant-nos al sol i banyant-nos en aigües transparents. Què hi farem, el viatjar és molt dur!

Hem estat uns dies per l'illa de Lanta, al mar d'Andaman, i la veritat és que és un paradís! Vem estar al sud de l'illa, on per sort, no està tan explotat i les platges estan buides de turistes. Sorra blanca i fina, aigües clares i calentes, palmeres, peixos i crancs,...

I després d'allà, ahir per la nit vem agafar un ferry nocturn (a tot li diuen ferry perquè era un carguer amb una comuna per dormir tothom) i a les 5h30 d'avui al matí hem arribat a l'illa de Phangan, a l'altra costa, en un bungalow a la platja de conya per 6 euros la nit.

I aquí tornem a tenir sorra fina, corall, aigües transparents, i més panxing.

En definitiva, que el problema més gran que tenim és decidir on plantar les tovalloles i posar-nos crema solar per no cremar-nos, tipus molts guiris de per aquí.

Ja només ens queden 10 dies i la veritat és que no tenim ganes que s'acabi. No perquè no trobem a faltar certes coses, sinó perquè això és vida, o almenys és disfrutar-la!!!!

3 mesos és fa curt, el pròxim serà més llarg (jajajaja!!!!).

MUAY THAI, JUEUS I DE NORD A SUD

Després d'agobiar-nos mirant les diferents opcions que teníem per marxar del país, vem decidir que aquella nit aniríem a veure una vetllada de Muay Thai per distreure'ns una estona i veure l'esport nacional que tant li agrada al Màrius.

8 combats, 2 hores, i dins del què cap, va ser força entretingut. Això si, veure els nens petits pegant-se va ser una mica dur.

A la tornada, i després de veure que el Màrius havia perdut el mòbil (que vem recuperar al dia següent gràcies a uns altres guiris), ens van donar la nit un grup d'israelins, amb la música, el soroll, cridant,... De fet, tot l'hotel excepte nosaltres i els veïns, eren jueus. Fins i tot els escrits a l'hotel eren en thai, anglès i jueu.

Després d'aquella nit, ens va venir a la ment el què ens havia dit el propietari de l'hotel Prince Mekong Villa de Siem Reap, sobre que els israelites eren dels pitjors hostes que es podien tenir.

I bé, de Chiang Mai a Sukhothai, a veure les runes de la primera capital de l'imperi Siam. Un Angkor però en petit i no tan espectacular. Això si, amb una calor que déu nidó, inhumana. Però vem llogar unes bicis per recórrrer el recinte i va ser divertit.

Finalment, vem optar per la opció més econòmica però també per la més llarga. Baixar de Sukhothai fins a Bangkok (6h30 de trajecte) i d'allà agafar un altre bus fins a Satun, al sud de Tailàndia (14h30 més). Des d'aquí es pot agafar un ferry fins a Langkawi, una illa de Malàisia on pots creuar frontera.

I aquí estem, des d'ahir, apalancats a la platja, amb una calor sofocant, amb aigües pixades i amb alguns inconvenients, tipus meduses. I no parlem de meduses qualsevols, sinó de senyores meduses, que perfectament fan mig metre.

Estarem per Langkawi fins el 24, en què tornarem a entrar a Tailàndia i tindrem els últims 15 dies d'estada i també de viatge.

DE LA MUNTANYA A LA GRAN CIUTAT

Després d'estar voltant per Chiang Rai un dia, vem veure que allò poca cosa més tenia. A les nostres mans va caure un tríptic d'un allotjament dins un poblat de la tribu Akha, anomenat Akha Hill House (per qui vulgui veure'l: http://www.akhahill.com/), lloc que ens va cridar l'atenció i l'endemà vem trucar-hi per si tenien un bungalow baratet (que tampoc estem per tirar la casa per la finestra!).

Així que al saber que hi havia lloc, vem reservar i a la tarda ens van passar a recollir per Chiang Rai (el lloc està a uns 23km). I mentre esperàvem, ens van dir un "hola", amb accent català! Eren 2 nois de Barcelona, el Xavi i l'Hector, individus ben parits i amb els quals vem passar uns dies molt agradables i entretinguts.

Mentre parlàvem amb ells, un altre noi ens va sentir i ens va preguntar si parlàvem espanyol. Era l'Ulysse, un noi canadenc amb la seva xicota, que parlava castellà però amb accent del Perú.

Al llevar-nos al dia següent, després d'esmorzar i agafar forces, vem fer una caminata d'unes 5 hores per la muntanya, veien plantacions de te amb els autòctons treballant, cascades i camins de muntanya. Vem acabar rebentats!!!

I la segona nit van arribar el Ruben i el Josué, dos germans madrilenys molt simpàtics i vem quedar tots 8 pel dia següent per anar a uns surtidors d'aigua calenta naturals, caminada amb poblat de la tribu Lishu inclosa.

Tots excepte els madrilenys (els vem trobar després que s'havien llevat a les mil) vem estar patejant, banyant-nos en el riu, en aigües calentes i en una altra cascada que hi havia de tornada a l'hotel (per dir-li d'alguna manera...).

I per la nit ens vem quedar els 6 espanyolitos fins les 2 de la matinada, escoltant música, xerrant, bebent,... fins que una dona del poblat es va plantar on erem i no li van caldre paraules per dir: "potser que aneu a dormir d'una ... vegada, que esteu molestant!".

L'endemà, motxilles preparades i de tornada cap a la civilització, on vem agafar un bus cap a Chiang Mai, que ens havien dit que era una gran ciutat.


Però no pensàvem ni molt menys que ho fos tant! Ciment, soroll i contaminació (per sort, no tant com a Bangkok). Després de venir de la tranquilitat absoluta, va ser un xoc. I també la falta dels companys d'expedició s'ha notat.

I avui hem anat a l'oficina d'immigració per resoldre un tema força "catxondo": resulta que si entres a Tailàndia amb avió tens 30 dies d'estada, però si ho fas per terra només en són 15. Total, que vem entrar el 10 i hem de sortir el 24. La nostra intenció era renovar-ho i tenir 2 setmanes més (pagant Sant Pere canta). Però resulta que com els espanyols no tenim visat, no es pot renovar i has de sortir per una frontera i tornar a entrar al país.

En definitiva, tenim un pollo de la òstia. I mil idees per veure què fem:

- Anar cap a Myanmar no és cap seguretat de res, les fronteres tanquen i obren d'un dia per un altre.

- Agafar un vol cap a Singapur o Kuala Lumpur (on no hem de pagar visat) ens suposa baixar fins a Bangkok pitant, estar uns hores a la ciutat i tornar a Bangkok, el què ens suposa força pasta.

- Creuar alguna de les fronteres amb Cambodja o Laos, però són països on hem de pagar visat, a part del trajecte.

- I la última és anar baixant fins a Bangkok i visitant part del què volíem i d'allà pillar un bus fins a Satun, al sud de Tailàndia, on es pot agafar un ferry fins a una illa de Malàisia, on pots anar i tornar el mateix dia o quedar-te. Opció més econòmica, poc còmoda però la més factible.

Així que ens han truncat la ruta que volíem fer pel nord i potser veurem més platges, illes, parcs nacionals marins,... i menys muntanya i tribus. Potser en un altre viatge...

TORNEM A ESTAR PER TAILÀNDIA

Doncs si, ja estem per aquí de nou, havent deixat un país que ens ha fascinat. La gent, la cultura, la naturalesa, el menjar, les tribus,... País que hem de veure amb més calma, amb més temps i esperem que amb més caixers automàtics.

Després de navegar 2 dies sencers pel Mekong, vem arribar a la ciutat fronterera de Huay Xai, on vem passar la nit.

L'endemà, sense tenir ni idea de com creuar cap a Tailàndia, vem decidir que el repte del dia seria això mateix, sense saber per on anar ni com fer-ho. Amb la dificultat afegida de l'idioma, que per respecte, la gent et fa que si amb el cap però en realitat no sabem el què els hi estàs dient. Per sort, vem trobar algú que va entendre que volíem creuar al país veí i ens va dir que havíem d'anar a sellar el passaport a immigració i que estava a 1km d'on erem.

Així que tuk tuk (taxi d'aquests indrets en cutre) i cap a immigració, on vem anar per feina amb els tramits, vem canviar els kips pels baths i amb una barqueta vem travessar el riu, que ens va deixar a Tailàndia.

I ahir a Chiang Khong, el poble de la frontera, fent panxing, uns billars i menjant. Ara ens trobem a Chiang Rai, mig ciutat, mig poble, al nord del país i sense encara saber cap a on anar. Si anar cap al Triangle de l'Or (on conflueixen Laos, Tailàndia i Myanmar), o baixar cap a Chiang Mai i des d'allà anar baixant. Ja us explicarem què decidim!

VOLTANT PEL NORD DE LAOS

Després d'estar per Luang Prabang 3 dies, on hem estat molt a gust, vem decidir agafar un "local bus" fins a Luang Nam Tha, al nord de Laos. El trajecte va ser tot experiència: 9 hores de costes del garraf. De fet, podríem dir que hem fet el "Rally Laos". Tragant pols, anant a banda i banda del seient, passant a ras dels precipicis (sense valles evidentment),... Finalment, vem arribar mig marejats i amb l'estómac remogut. Una bona pallissa!

L'endemà, vem llogar una moto per veure els poblats de les tribus properes, unes cascades, stupes,... La moto no va petar, tema important, l'únic que passant per camins on no hi havia res (només gent local que no sabien anglès), vem estar a punt de quedar-nos tirats sense gasolina. I clar, buscar una gasolinera per aquests llocs, no és el mateix que pel món civilitzat.

Vem agafar un altre local bus fins a Muang Sing, encara més al nord, tocant a Xina, per fer una mica de treking. Només per 2 persones ens sortia molt car, però vem fer un grupet de 7 i vem estar mirant opcions i negociant. Total, que apalancats amb una big beer Lao i anar xerrant, se'ns van fer les mil i vem decidir que millor llogar unes motos i ja faríem nosaltres la ruta.

Així que l'endemà, esmorzem junts i ens trobem que no hi ha prou motos per tots. Tampoc bicis, a més de ser de passeig... Una dona de la tribu Akha ens acaba liant per agafar un tuk tuk entre els 7 i anar a visitar el seu poblat. Aquesta gent són grangers i cultivadors, especialment d'opi i ganja. Així que tota una experiència, estant a casa seva, veient com viuen, i coneixent-los una mica més, en especial a la Big Mama, la jefa del poblat. Això si, ens ensenyaven el què vulguéssim menys les plantacions d'opi, són top secret!

Veient la dificultat que teníem per sortir de Laos des d'aquest punt, hem tingut que tornar a Luang Prabang i d'aquí agafem un vaixell lent que ens portarà durant 2 dies pel curs del Mekong fins a la frontera amb Tailàndia, on esperem entrar el dia 10 i estar l'últim mes que ens queda per allà.