Hola a tothom!
Ja tornem a estar un altre cop conectats. Què podem dir de Bangkok...? Ciutat caòtica, contaminant a més no poder, molt bruta, amb gent de tots colors, bastanta misèria i on la gran majoria es vol aprofitar dels turistes.
La veritat és que ha sigut una gran decepció per a tots dos (un somni tirat pel terra, Màrius), i si hem estat més temps del previst ha sigut per poder tramitar el visat d'entrada el Vietnam, no perquè ens haguem sentit a gust. Desde el nostre punt de vista, només val la pena els Wats (temples budistes) que realment són el "no va más" de l'ostentació, amb milers de budes de totes les posicions i tamanys.
La gent més amable i disposada a ajudar-te, increïble però cert, han sigut militars i policies principalment, tot i que ens hem trobat amb gent no dedicada el turisme molt afable.
Els taxistes i els conductors dels tuk-tuk ens han volgut prendre el pèl, dient-nos que els momuments que volíem visitar estaven tancats, volent portar-nos a fàbriques i botigues, on ells rebien una comissió. Per sort ja estavem avisats i nosaltres ens hem mogut amb el bus i les nostres cames (quin fart de fer quilòmetres!!).
Diumenge en acabar de sopar, sense voler, vàrem estar compartint més experiències amb dues noies xilenes. I ahir tarda vespre mentre preníem una Singha (cervesa local), vem conèixer al Pep, un noi valencià que està al final del seu viatge, després d'estar ajudant a una ONG d'una amiga a Bangladesh. Qui ens anava a dir que parlaríem català en terres llunyanes.
Tenim una baixa a l'equip: la Yolanda ha caigut malalta. No és res important, una grip (si mama-sogra també expliquem lo dolent que ens passa). No patiu, ja ens hem posat en contacte amb els metges de l'assegurança (que Núria ja t'han posat al corrent?)
Demà anem cap a Cambodja, concretament a Siem Reap on hi ha el conegut complexe d' Angkor Wat. Ja us explicarem.
Ja tornem a estar un altre cop conectats. Què podem dir de Bangkok...? Ciutat caòtica, contaminant a més no poder, molt bruta, amb gent de tots colors, bastanta misèria i on la gran majoria es vol aprofitar dels turistes.
La veritat és que ha sigut una gran decepció per a tots dos (un somni tirat pel terra, Màrius), i si hem estat més temps del previst ha sigut per poder tramitar el visat d'entrada el Vietnam, no perquè ens haguem sentit a gust. Desde el nostre punt de vista, només val la pena els Wats (temples budistes) que realment són el "no va más" de l'ostentació, amb milers de budes de totes les posicions i tamanys.
La gent més amable i disposada a ajudar-te, increïble però cert, han sigut militars i policies principalment, tot i que ens hem trobat amb gent no dedicada el turisme molt afable.
Els taxistes i els conductors dels tuk-tuk ens han volgut prendre el pèl, dient-nos que els momuments que volíem visitar estaven tancats, volent portar-nos a fàbriques i botigues, on ells rebien una comissió. Per sort ja estavem avisats i nosaltres ens hem mogut amb el bus i les nostres cames (quin fart de fer quilòmetres!!).
Diumenge en acabar de sopar, sense voler, vàrem estar compartint més experiències amb dues noies xilenes. I ahir tarda vespre mentre preníem una Singha (cervesa local), vem conèixer al Pep, un noi valencià que està al final del seu viatge, després d'estar ajudant a una ONG d'una amiga a Bangladesh. Qui ens anava a dir que parlaríem català en terres llunyanes.
Tenim una baixa a l'equip: la Yolanda ha caigut malalta. No és res important, una grip (si mama-sogra també expliquem lo dolent que ens passa). No patiu, ja ens hem posat en contacte amb els metges de l'assegurança (que Núria ja t'han posat al corrent?)
Demà anem cap a Cambodja, concretament a Siem Reap on hi ha el conegut complexe d' Angkor Wat. Ja us explicarem.
