Avui pel matí hem arribat al país dels somriures. Després de 13 hores interminables de tren (que per cert, és molt millor que la Renfe) fins al pas fronterer de Pagand Besar, hem passat els controls d'immigració i hem tornat a agafar el tren fins a la perillosa Hat Yai.
Només arribar a l'estació, ens hem trobat que quasi no podem sortir del tren perquè hi havia un tio apalancat amb la seva hamaca davant la sortida del vagó, a part de la inundació que hi havia al pas soterrani.
Pel què ens han dit, les darreres setmanes ha estat diluviant i tot està encara anegat d'aigua.
Un cop al carrer, ens han abassallat amb taxis, tuk-tuks, busos, ferrys,... I veient el panorama i que l'estació de busos per enllaçar amb Krabi estava molt lluny, hem decidit comprar allà mateix els bitllets d'un microbus (una fragoneta amb no sé quants seients...).
A qui li agradin les emocions fortes, que vagi amb un tailandès al volant. Es passen pel forro totes les senyals de tràfic (incloses les dobles línies contínues), els límits de velocitat, parlen pel mòbil, mengen, s'inventen carrils inexistents, piten a tothom,... Així, durant 5 hores més a afegir-li al viatge amb tren.
A l'arribar a Krabi, anàvem una mica cagats perquè havíem llegit que era complicat trobar allotjament per aquestes dates i recordant l'experiència a Kuala Lumpur, doncs... bé, ja sabeu!
Però no ha sigut així perquè al primer hostel que hem entrat i ens ha semblat correcte, ens hi hem quedat. Després de dutxar-nos i dinar (sobre les 18h00), la resta del dia l'hem dedicat a descansar i buscar informació per anar a alguna platja o illa.
Us mantindrem informats!
