Bueno, ja estem aquí, després d'estar una mica desconectats.
El divendres vem estar per Krabi, veient temples i a quarts de 16 ens van recollir al hostel per portar-nos cap a l'estació d'autobusos.
Les 13 hores es van fer més amenes perquè vem conèixer al Luciano (noi argentí que viu a BCN i està viatjant durant un any pel Sud-est asiàtic) i al Javier i la Maya, una parella que viuen a Dublín, ell madrileny i ella polaca (de Polònia, no catalana...).
I l'arribada a Bangkok molt caòtica! A les 6h del matí, la gent agobiant-nos amb hotels, tuk-tuks, taxis,... Per sort, teníem el hostel reservat ben aprop, i aquesta vegada no ens va fallar (leáse Kuala Lumpur).
Un cop vam fer el check-in, vem anar a donar una volta i ens vem topar amb un temple que no sortia a la guia i allà vem conèixer al Prateep, un monjo budista que és professor de palí (llengua del budistes). Després de parlar una estona amb ell, ens va convidar per la tarda a casa seva.
Sortint del temple, vem decidir començar forts i visitar el Grand Palace (residència esporàdica del rei) i el Wat Phra Kaew, on hi ha el famós buda esmeralda.
És un complex mooooolt gran i també molt ostentós, ple de pa d'or, mirallets, coloraines i també turistes (tot i que a l'agost encara deu estar més a petar!!!).
A la tarda, reventats de la calor i el pateig que ens vem fer, vem acceptar la invitació d'anar a veure al Prateep.
Va ser una experiència molt enriquidora, ja que ens va explicar la vida que porten els monjos budistes, la seva visió del món, les inquietuds que té,... Al cap de 3h i mitja i després d'oferir-nos te i aigua, ens va regalar un mala (rosari budista), el qual es pot comprar però segons el budisme, no hauria de ser així, sinó que l'ha de donar un monjo perquè porti bona sort i et protegeixi.
Segons el budisme, no poden tenir res terrenal (tot i que ell tenia tele, mòbil, dvd), no poden conduir cap vehicle (incloses les bicicletes), només mengen 2 vegades al dia, dormen 5 hores i a terra, preguen a les 8h i a les 16h durant mitja hora, viuen de les donacions dels fidels, no paguen allotjament però si aigua, menjar i electricitat. En fi, segons ell una vida molt aburrida, però ell és feliç tal com està.
Després de la llarga conversa i ensenyar-nos la seva vida en fotografies, ens va convidar a tornar sempre que vulguéssim i fins i tot volia convertir al Màrius en un d'ells!!!
