Estem a Siem Reap, desconectats del món i sense poder fer res.
Desde que vem creuar la frontera, vem veure que aquest país realment és el tercer món. El trajecte de Poipet (frontera) fins a Siem Reap va ser molt curiós: la carretera estava asfaltada a mitges (això vol dir, quasi res), camins de cabres, molta pols, rocs enmig del pas, no hi havia marges sinó canals on la gent pescava i es rentava, barraques a banda i banda amb gent saludant,...
Abans de l'hora prevista, vem arribar a Siem Reap i vem haver de trucar als del hostel que teníem reservat perquè ens vinguessin a buscar. Així que a les 9h del vespre, ja estàvem apalancats a l'habitació després d'un dia llarg i pesat.
El hostel on estem està molt bé. És d'un suís, Mr. Bader Erich, molt amable i amb un personal atent. L'habitació és espaiosa, amb ventilador, bany amb aigua calenta i televisió. A més, entra en el preu l'esmorzar, bicicletes i rentadora (important!!!).
Per qui el vulgui veure o necessiti contactar amb nosaltres estem a l'habitació 252 (perquè la cosa està xunga)
Diem això perquè aquí no tenim cobertura al mòbil i no hi ha internet gratis, així que també ens ha sigut difícil contactar amb el metge de l'assegurança de viatge.
I bé, jo (Yolanda), finalment amb bronquitis, empastillada a més no poder i ara prenent també xarop camboià. Amb una mica de repòs, esperem que es solucioni aviat i puguem anar a veure Angkor Wat d'una vegada!!!
També ens hem hagut de comprar unes mascaretes per anar pel carrer, rotllo com els xinos, degut a la contaminació i la pols que hi ha.
Demà més!
