Avui marxem de Vietnam. No pensàvem fer-ho tan ràpid (encara ens queda una setmana de visat) però n'estem farts.
La gent és dura, pesada, insuportable, maleducada, irrespectuosa, desagraida, guarra, estafadora, impacient,... I si penséssim, ens sortirien més adjectius despectius, però creiem que ja està prou bé per definir una població com aquesta.
El país en si està bé, sense més, amb les seves coses com Hoi An, Bahia de Halong, Delta del Mekong.
No és només la nostra opinió, sinó la de tots els motxilers amb els quals hem compartit algun moment. I un país que viu bàsicament del turisme, no s'enten que no el vulguin cuidar. Però en una cosa estem tots d'acord, i és que no farem bona propaganda d'aquest país. Al menys per la gent que viatgi per lliure. Els que ho fan en viatge organitzat els hi pot semblar un país encantador, però no sabran de la missa la meitat pel poc contacte que tenen amb la gent.
I creiem que nosaltres encara hem tingut sort, perquè ens n'han explicat cada una... Velles tirant xancles al lavabo per no voler pagar més del què s'havia acordat en un principi, gent estafada, hotels i companyies falses, conductors de taxi volent deixar al mig d'una carretera al personal,... Històries per no dormir.
Així que avui anem cap a Laos, a Vientiane, la capital del país. Això si, després de 20 hores ficats en un bus... Esperem sortir-ne vius!!! Però volíem sortir del país el més aviat possible, i els vols eren prohibitius.
La gent és dura, pesada, insuportable, maleducada, irrespectuosa, desagraida, guarra, estafadora, impacient,... I si penséssim, ens sortirien més adjectius despectius, però creiem que ja està prou bé per definir una població com aquesta.
El país en si està bé, sense més, amb les seves coses com Hoi An, Bahia de Halong, Delta del Mekong.
No és només la nostra opinió, sinó la de tots els motxilers amb els quals hem compartit algun moment. I un país que viu bàsicament del turisme, no s'enten que no el vulguin cuidar. Però en una cosa estem tots d'acord, i és que no farem bona propaganda d'aquest país. Al menys per la gent que viatgi per lliure. Els que ho fan en viatge organitzat els hi pot semblar un país encantador, però no sabran de la missa la meitat pel poc contacte que tenen amb la gent.
I creiem que nosaltres encara hem tingut sort, perquè ens n'han explicat cada una... Velles tirant xancles al lavabo per no voler pagar més del què s'havia acordat en un principi, gent estafada, hotels i companyies falses, conductors de taxi volent deixar al mig d'una carretera al personal,... Històries per no dormir.
Així que avui anem cap a Laos, a Vientiane, la capital del país. Això si, després de 20 hores ficats en un bus... Esperem sortir-ne vius!!! Però volíem sortir del país el més aviat possible, i els vols eren prohibitius.
