Després de 10 dies de silenci (no voluntari), tornem a estar per aquí, no sense abans fer un resum del què hem estat veient durant aquest temps.
mmmm.... on ho vem deixar??? Ah, si! Que marxàvem de Da Lat. Doncs bé, vem anar cap a Nha Trang, de nou a la platja però aquesta vegada amb menys sort, ja que vem estar quasi 3 dies i no ens va fer bon temps. Més aviat, l'excursió que vem fer a unes illes properes vem passar fred i tot! La veritat, si no és per algun motiu en concret, millor saltar-se aquesta població, ja que no val gaire la pena (a nosaltres ens van vendre l'excursió per 4 dòlars i per això hi vem anar!).
El dia 11 vem agafar el bus nocturn cap a Hoi An (unes 12hores). I sorpresa! Nosaltres pensàvem que teníem un bus amb llits i ens vem trobar amb un bus amb seients, molt estrets, amb les motxilles grans sota els nostres seients i a petar de vietnamites. Un horror, el pitjor trajecte que hem fet en tot el viatge. (però encara ens esperaven més sorpreses...).
Un cop a Hoi An, deixem les maletes al primer hostel on ens deixen i a patejar per la ciutat (més que ciutat, és un poblet). Patrimoni de la Humanitat, hem de dir que és visita indispensable a Vietnam. Els seus carrerons, les cases colonials franceses, vestigis japonesos,... En definitiva, un lloc encantador on s'està molt a gust.
El dia següent, decidim anar a My Son, unes runes tipus Angkor però en petit i lloguem una moto. De camí, peta el fre de davant!!! Increïble però cert, una vegada més! Aquesta vegada, tornem a l'hotel i diem que el fre no funciona. Putes ells, putes nosaltres. I els molt impresentables ens diuen que frenem amb el de darrera, que amb el de davant no es frena. Vaja, que vem perdre les ganes d'anar cap allà (uns 35km i ja no ens les veiem d'arribar-hi) i voltem per les afores de Hoi An: platjeta (amb una ventolera que no vegis), més pagodes, camps d'arròs, tombes japoneses i el cementiri dels Màrtirs de la Guerra.
El 14 volíem marxar el matí cap a Hué però no podíem reservar aquell bus. Resulta que a Ho Chi Minh no ens van avisar que hi havia bitllet obert per bus amb seients i bus amb llits, i el nostre era asseguts. Ens caguem amb tot perquè les millors hores és per anar amb llits i acabem agafant el que surt a les 13h30, quin remei!
L'arribada a Hué: gris i plujosa. Sembla que anem arrossegant els núvols. Després d'agafar l'hotel, reservem 2 excursions pels dies següents: una amb vaixell pel riu del perfum, on visitem tombes, temples i pagodes, i una altra a la zona desmilitaritzada, on visitem la base militar de Khe Shan (on va haver-hi una carnisseria), els túnels de Vinh Moch, la famosa ruta de Ho Chi Minh,...
I ahir, vem anar a la ciutadella de Hué, un recinte imperial amurallat moooolt gran, també Patrimoni de la Humanitat. Tot el sant dia plovent i per la tarda quan marxàvem, va parar... Per la nit, agafem el bus nocturn cap a Hanoi. Aquesta vegada si amb llits (vem anar a l'agència i vem pagar un suplement per poder anar estirats i més còmodes).
Però sempre hi ha un però! Quan portàvem 2 hores de trajecte, a la parada que fan per sopar, van començar a entrar molts vietnamites. I s'asseuen al terra. No ens ho podíem creure. I nosaltres que pensàvem que ja ho havíem vist tot.
Doncs ells dormint al terra, entre llit i llit i pagant! Això si, a alguns (potser els que van pagar més), els hi van donar una manta per si tenien fred. Era un borreguero i ningú es queixava.
Així que ja estem a la capital, Hanoi. I ens sembla bastant més lletja que Ho Chi Minh, més caòtica. Estan més bojos que per allà baix. I són uns estafadors. El copyright no existeix, i l'agència que té més renom al país (el Sinh Café), té 40.000 sucursals (evidentment, només n'hi ha 2 que són autèntiques). És on hem comprat el bitllet per anar demà cap a la bahia de Halong, on dormirem en el vaixell i anirem a l'illa de Cat Ba, navegant entre roques i visitant coves.
